Les cançons contingudes en el present llibre foren recollides entre els anys 1918 i 1922 amb la col·laboració del bon amic, el mestre de música Joan Tomàs, professor de l’Orfeó Català. Amb aquest recull ens iniciàrem en les recerques folklòriques i elles foren els primers documents copsats del saber popular, que van figurar en el nostre vast arxiu.

Una declaració d’amor inoblidable. Un recull de 23 petites joies de la poesia acompanyades d’una rosa. Per Sant Jordi, un ram de roses de la literatura universal. Una acurada selecció de poemes d’amor, de tots els temps i d’arreu del món.

Durante su estancia en Italia entró en contacto con la lírica petrarquista que tanto habría de influir en él; leyó a Luigi Tansillo, Ludovico Ariosto y Pietro Bembo, pero su lírica se inspira fundamentalmente en la del toscano Francesco Petrarca, en la del valenciano Ausiàs March y en la del toledano Garcilaso de la Vega.

L’autor aplica procediments experimentals d’avantguarda —ruptura d’hemistiquis, esglaonament del vers, alternança de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents— en una època en què es tendeix a la recuperació dels motius clàssics i dels tòpics tradicionals. L’itinerari del procés amorós —invitació, festeig, consecució del goig, comiat—, es descriu en un ventall de formes i gèneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin’amors. Com en els cançoners dels antics trobadors la identitat de l’estimada s’oculta sota el terme amiga. L’escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia —Tan fina és Ella que em dicta el vers— on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l’amor que m’ha donat l’amiga […] visca l’amor: / la volia i l’he pres.

Scachs d’amor, o Hobra intitulada scachs d’amor feta per don Francí de Castelvi e Narcis Vinyoles e mossen Fenollar, en el seu títol original complet, és una obra poètica cooperativa, escrita en valencià pels valencians Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. L’obra escrita en ple Segle d’Or valencià, al darrer quart del segle XV (cap a 1475), té l’aparença formal d’una disputa, i sota el fil conductor d’una partida d’escacs, que hi és referida íntegrament, s’hi plantegen situacions galants, a partir del simbolisme atorgat a cadascuna de les peces que entren en acció, o al de les que es veuen afectades per ella; així mateix, s’hi expliquen algunes de les regles del joc i la lliçó moral que es pot extreure de cada jugada.